Sociolingüística catalana
Evolució dels usos i de les representacions socials de les llengües a Catalunya (1993-2000) , per Ernest Querol Sumari 1. Introducció 2. Objectius 3. Un nou marc teòric
3.1. Els models sociolingüístics ... 6. Bibliografia 1. Introducció Les recerques es poden classificar segons les finalitats que es proposen, nosaltres dividirem les de la sociologia de la llengua seguint aquest criteri. A grans trets considerarem que n'hi ha de tres menes: les que se centren en la descripció dels usos de les llengües, les que en pretenen l' explicació i, finalment, aquelles que en volen arribar a la predicció . Les primeres, les que es proposen descriure, bàsicament se centren en els coneixements que els habitants d'un territori tenen de la llengua menys afavorida i en l'ús que en fan. L'explicació d'aquests usos ja no és una recerca tan sovintejada com l'anterior i, quan s'hi arriba, se centra habitualment en el concepte d'actitud lingüística, que aconsegueix un índex d'explicació de l'ús al voltant del 10%. Rarament s'accedeix, però, a l'últim esglaó i, quan es fa, massa sovint es tendeix cap a l'endevinació més que no pas cap a la predicció fonamentada. Els resultats d'aquests tres nivells de recerca, òbviament, es veuen afectats pels diferents contextos de les llengües que s'estudien, fet que dificulta el coneixement dels factors que fan decidir les persones a parlar una llengua o una altra. La nostra investigació s'ha centrat a Catalunya i ens hem proposat estudiar-hi els usos de les llengües des dels tres punts de vista comentats: la descripció, l'explicació i la predicció. Per al primer, no ens han calgut gaires innovacions, hem seguit el mètode habitual de recerca. Ara bé, per al segon i per al tercer hem hagut de bastir un nou model que pensem que tindrà validesa per als contextos sociolingüístics més variats. El veurem en el punt tercer. | |
|
